El Mite de l'Esfinx.

El Mite de l'Esfinx.

Es creia que l'Esfinx era un monstre femení al qual se li atribuïa rostre de dona; pit, potes, i cua de lleó; ia més tenia ales com un au de rapinya.

Se suposa, en certes versions que és filla d'Equidna (l'escurçó amb cos de dona, però amb cua de serp en lloc de cames) i Ortro (gos de diversos caps, que pertanyia a Gerió, i que va ser assassinat per Heracles). En altres variants és filla de Tifó (fill menor de Gea i Tàrtar).

Algunes tradicions menors atribuïen la paternitat de l'Esfinx al rei de Tebes, Laios (pare d'Èdip) o al beoci Ucalegonte.

Hera envia a l'Esfinx a Tebes, per castigar la ciutat per l'amor culpable que sentia Layo per Crisip, fill de Pèlops (es creu que aquesta va ser la primera relació homosexual). Així l'Esfinx es va establir en una de les muntanyes a l'oest de Tebes, i des d'allà devorava a tots els éssers humans que estiguessin al seu abast i turmentava al país.

Abans de menjar-se als viatgers, els imposava endevinalles impossibles de resoldre, amb la condició que si els responien, no els devoraria. Tots fallaven en la difícil empresa, fins que va arribar Èdip.

L'enigma més comú de l'Esfinx era: Quin és l'ésser que camina primer amb quatre, després amb dos, i després amb tres potes i que es torna més feble segons tingui més potes? Però hi havia un altre que feia també molt sovint i era: Hi ha dues germanes una de les quals engendra a l'altra, i aquesta al seu torn engendra a la primera. La resposta al primer és l'Home, doncs gateja quan nen, camina d'adult i de vell camina bastó. La resposta al segon són el dia i la nit, ja que el dia en grec és femení.

Segons explica la llegenda, Èdip sorprenentment va poder resoldre tots dos enigmes. L'Esfinx, llavors, despitada i vençuda, es va llançar al buit des de dalt d'una roca, i es va suïcidar. Davant d'això, Tebas fa rei a Èdip i li demanen que es casi amb la seva reina Iocasta, qui veritablement era la mare d'Èdip.

Ésser mitològic de la cultura popular que tengui atemorida la població?

 KRAKEN

Un animal misteriós i gegantí, amb forma de pop, perillós freqüentador de tots els mars, especialment dels del Nord, i que apareix sovint en les cròniques dels navegants antics. Infonia una terror extrem, ja que se sabia que el seu cos tenia una circumferència de més de dues milles marines i els seus poderosos tentacles podien enroscar amb facilitat i gran potència als pals dels vaixells i arrossegar-los al fons sense esforç.